No és pas que volguem substituir l’Institut d’Estudis Escatològics, però aquest post va d’un insigne personatge ja difunt que ha passat a la història per les seves habilitats petomàntiques. Gloriosa posteritat! Es tracta de Joseph Pujol i Mauri (1857-1945).
No és que el (putu)Word hagi afegit la hac davant de Josep, com sempre fa (el molt capullo), sinó que el senyor aquest era d’origen català però on va néixer i on va fer fortuna va ser a França (que és un país situat al nord de Portbou (bibliografia al respecte: Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos by Joan-Lluís Lluís)).
Gràcies a Al·là, el seu do el va portar a la fama en vida (no com el malaguanyat Van Gogh) i també l’ha portat a la posteritat. Així ha estat com 63 després d’ençà que la va dinyar un tal Adrià Pujol (parent?) n’ha fet un llibre ben titolat La biografia no autoritzada de Joseph Pujol. El Petòman (publicat per una editorial de Girona (CCG) que, val a dir, té una web d’aquelles que tenen moltes lletres però no diuen res (amb perdó)).

L’article de la Viquipèdia no té desperdici: Le Pétomane